Segona Ressenya

Teixidor i Viladecàs, Emili (2005). Quina gana que tinc!. Barcelona: Cruilla (“ El vaixell de vapor”), 59

pag.

Emili Teixidor va estudiar lletres, magisteri, dret i periodisme. Va escriure literatura infantil i juvenil,

sent destacat en ambdues. Amb "Les rates malaltes" va guanyar el primer premi de molts que

aconseguiria al llarg de tota la seua carrera. A més de novel·la, va escriure poesia, narrativa i, va

escriure el guió de dos còmics.

El seu llibre "Pa negre" va ser portat a la pantalla gran, on va obtindre crítiques molt positives. Pel

que fa a la seua faceta com a mestre se sap poc, però va dedicar la seua docència a crear il·lusió per

llegir en els xiquets.

Aquest llibre de poesia conta una xicoteta història entranyable en la qual un xiquet es queda sol a

casa i té molta gana. La fam desperta la seua imaginació i comença a jugar. Crea receptes noves,

s'inventa aliments i, a més, compte tot el que pot arribar a menjar.

Mentre va comptant al lector tot el que vol menjar, convida a dos amics perquè mengen amb ell, la

sorpresa arriba quan els amics s'adonen que no té menjar i només s'està imaginant tot el menjar que

pot arribar a menjar. El xiquet busca aliments mentre espera que els seus pares arriben a casa. Els

amics esperen amb ell i, finalment, arriben els seus pares i els preparen una mica de menjar.

El llibre va dirigit a xiquets de primer cicle de primària, és a dir, primer i segon. La trama és molt

senzilla i això fa que els xiquets entenguen la història perfectament. L'única cosa que no quadra és el

vocabulari, és un vocabulari difícil, té moltes paraules referents al món culinari, molts aliments i

utensilis de cuina que poden dificultar l'enteniment.

Les il·lustracions vénen de la mà de Luís Farré, il·lustrador molt conegut dins de la literatura infantil,

destaca pels seus dibuixos molt infantilitzats. Concorden a la perfecció amb la història, quan el xiquet

parla d'un aliment o utensili de cuina, apareix una il·lustració d'aquest concepte, fent que el xiquet, si

no entén la paraula, puga veure què és.

D'altra banda, l'objectiu final del llibre és molt clar, vol mostrar als xiquets el saber esperar i ho fa molt

sutílment, en aquest cas, el xiquet es posa a jugar per a distraure's del menjar, però aquesta

distracció acaba sent un joc de menjar pel que ens mostra que no podem deixar de costat els nostres

instints.

No obstant això, el llibre té un objectiu implícit que va més enllà d'una cosa tan superficial com tindre

gana.

Es tracta de la societat com a inconformista. Es pot veure que el xiquet podria haver-se rendit, veure

que no tenia aliments i fer qualsevol cosa, no obstant això, al no ser conformista, decideix investigar i

crea una distracció relacionada amb el tema que el preocupa, el menjar.

Això pot ser una crítica a la societat conformista de hui dia, o, d'altra banda, pot ser un toc d'atenció

per a aquells que no són conformistes. Les interpretacions són massa subjectives.

Per a parlar dels versos, la majoria són apariats, dos versos que rimen, normalment la rima és

consonant. A més, podem trobar quartets amb rima AABB en tot el llibre, i només en alguns casos

amb rima ABAB.

La majoria són d'art menor, amb menys de 8 síl·labes, però sempre hi ha excepcions, en aquest cas

són sempre versos de 10 síl·labes.

Pel que respecta als recursos literaris, sempre utilitza els mateixos. Comparacions entre un element

culinari i alguna cosa que li passa al xiquet i, d'altra banda, paral·lelismes, versos que tenen la

mateixa composició sintàctica.

Com a reflexió, el llibre em sembla interessant, adequat per a l'edat a la qual va indicat, la fallada del

vocabulari es compensa amb l'ús tan bo de les il·lustracions que indiquen de què parlen els versos.

Com a poesia, resulta fàcil de llegir, l'entonació i el ritme s'aconsegueixen de seguida, fent que la

lectura siga ràpida i concisa, ideal per a llegir en classe.

BIBLIOGRAFÍA I CITACIONS

Teixidor i Viladecàs, Emili (2005). Quina gana que tinc!. Barcelona: Cruilla (“ El vaixell de vapor”), 59

pag.

Teixidor i Viladecàs, Emili (1994). Les rates malaltes. Barcelona: Cruilla (“ El vaixell de vapor”), 176

pag.

Teixidor i Viladecàs, Emili (2007). Pa negre. Barcelona: La butxaca, 396 pag.

https://es.wikipedia.org/wiki/Emili_Teixidor